Carregant Esdeveniments
Aquest event ja ha passat.

Dijous 14 de juny serà l’última sessió d’aquest curs.

Homenatge a Maria Aurèlia Campmany, no hi ha cap llibre recomanat per llegir.

Ignasi Riera, coordinador del Club de Lectura, ens ha enviat una nota sobre la senyora Capmany que reproduïm literalment:

MARIA AURÈLIA CAPMANY, DONA FINESTRERA.
No sé a quina revista, segur que de vida efímera, compartíem columna amb la Maria Aurèlia. I la seva secció es deia així: “Dona finestrera”. Havia adoptat el títol perquè els adagis catalans castigaven les dites ‘dones finestreres’. I ella, feminista sense complexos, volia defensar les dones que no se sentien ni inferiors ni excloses de la vida pública… ni com a periodista, ni com a contertuliana de ràdio, ni com a assagista, ni com a novel.lista, ni com a dona de teatre, ni com a traductora, ni com a professora de filosofia,ni com a regidora de Cultura de l’ajuntament de Barcelona. Va ser tot això, i encara més. Guillem-Jordi Graells, responsable de l’edició de les obres completes de MAC. En un text esplèndid –“Maria Aurèlia Capmeny, un bosc per viure-hi”–, publicat a ‘Quaderns de la Càtedra Josep Anton Baixeras’, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Quan la vol definir, ens diu:
“Podem dir que és una persona oberta, i és cert. Apassionada, i també. Penetrant, i és evident. Però cal afegir-hi un munt excessiu de matisos i d’aspectes: polèmica, arriscada, sincera, generosa, subtil, tossuda, abrandada, però potser també reservada, tímida, insegura, prudent. Una síntesi de tot això fa de mal concretar en un sol mot, i només els que la coneixen bé en tenen prou si dic que té un tarannà capmanyià, dels que ja no se’n troben”.
Maria Aurèlia Capmany havia nascut a Barcelona l’agost del 1918, i és a barcelona on va morir l’octubre del 1991). Néta de l’advocat i escriptor federalista Sebastià Farnés i filla del folklorista Aureli Capmany. Ens recordava els seus orígens quan dissentia del llibre de Jordi Solé-Tura, del 1967: Catalanisme i revolució burgesa, d’impacte notable en el seu moment i que s’havia de convertir en la base pretesament científica d’un dogma fals: la burgesia era el motor del nacionalisme català, per poder imposar els seus interessos de classe. Agustí Pons rebat amb energia contra la tesi que insistia en un pseudo-dogma sense fonaments: “el catalán, lengua de la burguesía”:
“Per a la Maria Aurèlia l’assimilació del catalanisme a la burgesia constitueix una impostura, una falsedat. I no havia de recórrer a cap llibre, a cap lectura, per quedar-ne convençuda. En tenia prou d’assumir la tradició familiar de la qual venia –i de la qual se sentia molt orgullosa. El seu avi, Sebastià Farnés, havia estat un dels folkloristes més importants de Catalunya. (…) (Per a ella), el catalanisme constituïa un sentiment popular i era la classe burgesa la que, en tot cas, se n’havia apropiat en determinats moments històrics. Aquest punt de vista, per cert, el compartia del tot la Frederica Montseny…”. Gnas RIERA GASSIOT