Carregant Esdeveniments
Aquest esdeveniment ja ha passat.

La temàtica de l’obra de Joan Maragall és molt diversa. Tots els motius de la poesia estan presents: l’amor, la naturalesa, el cant a la seva terra i a la seva ciutat, llegendes i herois de Catalunya, els elements espirituals; els temes sempre són tractats amb un lirisme directe i primari, expressiu i sincer. La seva poesia passa per diverses etapes però sempre influïda per dos corrents: el vitalisme, d’arrel nietzschiana, i el decadentismo. En la naturalesa, com en el paisatge i les tradicions-tòpics dels poetes romàntics-, Maragall veia unes possibilitats vitals, de salut, de regeneració, de l’energia vital.

Maragall representa una ruptura ideològica i literària amb la generació immediatament anterior a la seva, i no volia tenir res a veure amb el positivisme i el naturalisme d’intervinguts segle XIX, que Joaquín Bartrina, Pompeu Gener i Narcís Oller representaven a Catalunya. Va entroncar amb l’idealisme de les últimes generacions romàntiques gràcies al seu amic Josep Soler i Miquel i Joan Sardà. Va contribuir en la recuperació del catalanisme a través d’uns gèneres que incideixen en la col·lectivitat (cants, himnes i cançons), i també a través de la seva pròpia poètica, dinamitzant la llengua i arraconant formes massa complexes. Els poemes del seu segon llibre, Visions i Cants, publicat en 1900, van anar el millor exemple. Mitjançant aquest procés de simplificació va arribar a la consolidació de la reflexió sobre la pròpia experiència creadora, la teoria de la «paraula viva»; des d’aquí, va aconseguir una major llibertat en les tècniques mètriques i de versificació, en els recursos lingüístics i en els procediments retòrics. La seva obra Enllà, publicada en 1906, recull aquesta tendència

(Text tret de Wikipedia)

 

Comparteix amb les teves xarxes!