Acaba de morir( 16 de febrer de 2021), el poeta català, nascut el 1938 a Sanaüja (La Segarra, Lleida), Premi Nacional de Catalunya i Premio Nacional de Poesía, l’any 2008, Premi Cervantes 2019. Arquitecte i catedràtic de l’Escola Superior d’Arquitectura. Al llarg dels anys, ha anat traduint al castellà els seus poemes, que han cantat, amb paraules no gens encarcarades, el dia a dia de la nostra història, la individual i la col.lectiva. Com ara, al poema ‘Calidesa’: “La mort ha travessat la meva vida. / Com quan jo era un infant i, a poc a poc, / creuava el poble el carro del pellaire./ L’he vista com passava / amb les pells de conill, suaus i grises. / Sóc un mur desastrat / on no s’obre res més que una finestra. / El darrer lloc d’on s’enretira el sol”.
Versió castellana del poema: “Calidez”. “La muerte fue pasando por mi vida. / Igual que el pellejero cuyo carro cruzaba / el pueblo lentamente en mi niñez. /La he visto cómo pasa / con las suaves y grises pieles de los conejos. / Soy este muro desastrado / en el que se abre sólo una ventana. El único lugar al que el sol se retira”.
